TEMA 5:  ELS CINC SENTITS


En aquest tema hem tingut l’oportunitat d’investigar sobre els cinc sentits de l’ésser humà: L’oida, la vista, el tacte, el gust i l’olfacte. Així doncs, per grups de cinc persones, ens hem dedicat a investigar sobre aquests. Tot seguit us direm els fets més destacables de cada sentit que ens han sobtat més i ens han semblat més interessants.


Olfacte:

L’olfacte és el sentit que s’encarrega de percebre les olors que desprenen els objectes: aliments, plantes, humans... Una de les coses que més ens ha cridat l’atenció ha sigut que és el sentit amb més memòria, capaç d’evocar milers d’emocions i records de la nostra infància summament antics.





Vista:

La vista és aquell sentit que ens permet veure l’entorn que ens rodeja. Ens ha sorprès molt, però, l’explicació de les diferents malalties oculars: cataractes, miopia, hipermetropia... La que més ens ha sorprès però, ha estat la de astigmatisme, en la qual es veuen borrosos els objectes. També ens ha semblat molt interessant i rellevant, el fet de que, quan observem un objecte, aquest es posa del revés abans d’arribar al cervell de forma correcta.






Gust:

El gust ens permet degustar els aliments a través de l’òrgan que tenim a la boca anomenat llengua. Ens ha sorprès molt el fet de que la llengua té moltíssimes pupil·les gustatives. També m’ha semblat força interesant una curiositat, la qual tracta del descobriment d’un nou gust, Umami, que es troba en pocs aliments.


Tacte:

El tacte és un sentit que ens permet percebre les qualitats d’un objecte. Ens ha sobtat molt una malaltia, anomenada analgèsia congènita, en la qual els que la pateixen no poden notar cap mena de dolor en la seva pell, i per tant, es poden lesionar i fer molt mal fàcilment.


 Oida:

És el sentit que ens permet escoltar els sons. Ens ha cridat força l’atenció el fet de que escoltar música amb auriculars  molt alta, pot arribar a danyar l’oïda, de tal manera que pot arribar a perdre audició.

Tema 2: La nutrició.

Tema 2: Nutrició l. El sistema digestiu

En aquesta unitat de Biologia, hem treballat un tema molt important per a la salut de les personesa i els éssers humans: l’alimentació.

Així doncs, hem comentat nombrosos aspectes, com per exemple: la piràmide alimentària, l’equilibri calòric, trastors alimentaris, el procés de digestió... Tots ells, però, des d’una vesant científica. Hem elaborat diversos Ppt sobre aquests temes, i hem arribat a la conclusió de que l’alimentació és un factor summament important per a la nostra salut, física i mental. Tot seguit us ho explicarem! 

1r concepe: La digestió i l’absorció:

DIGESTIÓ: En la digestió l’aliment arriba a la boca, quan està allà és tritura per després poder baixar per la faringe. Posteriorment es produeix una acció mecànica i química a l'estómac.

ABSORCIÓ: És el moviment que hi ha des del sistema digestiu fins als capil·lars del sistema circulatori. Hi intervé un procés anomenat osmosi de transport actiu. L’intestí gros absorbeix els minerals. 

2n concepte: La diabetis

La diabetis és un síndrome de metabolisme alterat, produït generalment per una combinació de causes hereditària i ambientals, que consisteixen en un nivell de glucosa a la sang normalment més  elevat del normal. Hi ha diversos tipus de diavetis: tipo 1 i tipo 2. La gent diabètica ho té molt complicat a la hora de menjar. Ha d’anar molt en compte amb el que menja i quan, ja que de no ser així, pot posar la seva salut en perill. Així doncs, abans de cada àpat ha de punxar-se una quantita determinada pel metge d’insulina ( una hormona que té efectes importants en el metabolisme) i menjar una quantita, també determinada pel metge, de sucres. Cada poc temps han d’anar al metge per a fer revisions i comprovar que tot va bé i és correcte. Moltes vegades, quan no segueixen la dieta establerta ( alimentària i física) es poden arribar a marejar o fins i tot a perdre el coneixement greument. És per això, que la vida d’un diabètic és complicada, ja que no pot seguir una alimentació normal com la resta de gent. És una enfermetat crònica i, de moment, no s’ha trobat solució ni cura. 

3r concepe: Les càries

LES CÀRIES

És el resultat  d’una malaltia infecciosa que afecta als teixits de les dents. Si no ens cuidem les dents podem arribar a tenir càries, hi ha un dolor molt fort. Hi ha diferents tractaments per a que la dent torni a estar correcte. Alguns fan canviar el tipus de dieta, com per exemple, no menjar tant de dolç. Altres requereixen una higiène dental més acurada, mentra que quan la dent està molt greu, hi ha d’intervenir un especialista i treure-la.   

4t concepte: Debat 

El nostre païs cada vegada consumeix més menjar hipercalòric i insaludable, i això no pot ser. Han augmentat els casos d’obesitat, i no volem que passi el mateix amb la diabetis. Està comprovat per nosmbroses estadístiques, que cada cop la gent compra més vegudes energètiques i ensucrades, que en abús, poden arribar a ser molt dolentes per la salut. 

Per tal d’evitar tot plegat, hem arribat a la conclusió, de que la millor solució seria elevar els impostos de les vegudes ensucrades. D’aquesta manera, amb l’augment de preu, la gent no en consumirà tant, i si ho fa, ho farà de manera esporàdica i sense abusar-ne. 

Pregunta final: 

Argumenta per què les persones amb celiaquia poden tenir dèficits nutricionals si la seva dieta inclou gluten.

Si un celíac consumeix productes amb gluten (una proteïna del blat), pot arribar a tenir greus problemes relacionats amb la salut. El fet de consumir tal proteïna que el cos no és capaç de digerir, fa que el seu intestí prim sigui danyat greument, i a la vegada impedeix que l’organisme digereixi correctament, i fa que absorveixi malament els aliments.

Mapa conceptual:

http://popplet.com/app/#/4421540

TEMA 1 .  L’ÉSSER HUMÀ: LA NOSTRA ESPÈCIE

INTRODUCCIÓ

En el primer tema de l’assignatura de Biologia i Geologia, hem estudiat la teoria cel·lular, els components i els tipus de cèl·lules, els diferents nivells d’organització, els teixits cel·lulars, els òrgans, les funcions vitals, la salut i les malalties.

1r concepte. Els nivells d’organització 

La primera idea clau d'aquest tema són els nivells d'organització. Es tracta de com la matèria s'organitza de forma que a cada nivell la complexitat de les estructures formades és major. El nivell més senzill són els àtoms, els qual es poden combinar formant molècules, o bé macromolècules quan aquestes són molt grans. Les molècules es combinen donant lloc a les estructures cel·lulars anomenades orgànuls, i aquestes conformen les cèl·lules. Cèl·lules del mateix tipus es poden associar per formar teixits i aquests s'agrupen per formar òrgans, els quals poden dur a terme una funció més complexa. Els òrgans al seu torn s'associen en sistemes i aparells i el conjunt d'aquests forma l'organisme.

2n concepte.  La teoría cel·lular

La segona idea del tema és la teoria cel·lular. Parla de l’origen dels éssers vius, la cèl·lula.

Així doncs, la cèl·lula és l’unitat més petita i  bàsica de la vida. Nosaltres, els éssers vius, estem formats per cèl·lules. Aquestes s’originen d’altres cèl·lules predecerosses, i duen a terme les tres funcions vitals: la nutrició, relació i reproducció. Són tant menudes que només es poden veure en microscopi.  

3r concepte. Els teixits

Els teixits són un conjunt de cèl·lules que fan una mateixa funció. N’hi ha de diferents tipus:

El teixit epiteal és aquell que està format per cèl·lules adherides per formar capes de cèl·lules. Un altre teixit és el connectiu, el qual està envoltat de substàncies intercel·lulars. Després hi ha el teixit muscular, que està format per fibres musculars,  i finalment el teixit nerviós, en el qual hi actuen les neurones i les cèl·lules de la glia.  

4t concepte. Les funcions vitals

L’últim però no menys important concepte són les funcions vitals: Nutrició, relació i reproducció. Sense elles la nostra existència no seria possible.

• La nutrició és l’intercanvi constant d’energia entre el nostre organisme i l’exterior. Ens permet la subsistència i un bon funcionamient del nostre organisme.
• La relació consisteix en l’elaboració de respostes de la informació que hem rebut, que assegurin la supervivècia de l’organisme.
• La reprodució és una característica substencial en els éssers vius, que ens permet procrear l’espècie humana.

Pregunta final:

“Com és que si totes les cèl·lules del nostre organisme tenen la mateixa informació genètica puguin haver cèl·lules tan diferents com una neurona,  una cèl·lula muscular, una cèl·lula glandular o una cèl·lula òssia?"

Perquè el nostre organisme és pluricel·lular ( té més d’una cèl·lula), i per tant, de diferents tipus. És cert que totes tenen el mateix origen i la mateixa informació genetica ( ADN) però totes les cel·lules  s’especialitzen, formant així, els diferents tipus (neurona, cèl·lula òssia, muscular, glandular...)